Aquest matí encara eren més notables les cares plenes d'il•lusió quan preparàvem la jornada del pròxim divendres, i és que... queden 3 dies! Serà un dia fantàstic, espero que faci més bon dia que avui. A més, justament aquest dia no em toca treballar per la tarda i podré quedar-me fins al final.
Les danses ja estan en marxa! Les noies són molt bones coreògrafes i han tingut idees genials per a fer amb els nens. Primerament, l'altre dia ja vam estar decidint quines cançons podien ser les idònies per a escollir per els nens i nenes, sobretot centrant-nos en les diferents edats; s'ha de tenir en compte que els infants de P-3 no podran seguir tan bé una coreografia complexa com potser sí són més capaços els de P-5 (que tenen millor coordinació i memòria).
A part, per tal de decidir la música havíem de pensar en cançons conegudes pels nens, o si més no, amb ritmes fàcils.
D'aquesta manera, avui ja hem estat escollint els passos d'una cançó del "Llibre de la Selva" i de la cançó "rodanxa" del Club Super 3. Què divertides! Ens ho hem passat "pipa" practicant els moviments i estic convençuda que també ho passarem genial el proper divendres amb els petits. Per contra, he de dir que em preocupa que els passos se succeeixin massa ràpids i els nens no els captin, o que no tinguem temps per organitzar-nos bé i es perdi una mica el control. Per tal de solucionar-ho la Marta ha tingut una idea perfecte: una de nosaltres es col•locarà en el centre de l'esplanada i farà d'animadora de tots els grups, donant pas a les diferents cançons i passos. Podria afirmar que aquesta farà com si fos una directora d'una gran orquestra de musics, que assenyala a qui li toca i com ho ha de fer.
Què us sembla? Té bona pinta, oi? Ja us explicaré com seguim preparant-ho el dijous, ja que avui encara ens ha faltat més temps.
Però la sessió d'avui no acaba aquí, sinó que també s'han fet dues exposicions de lectures.
La primera l'ha preparada la Belén i la Patricia, amb sorpresa final inclosa. Ens han introduït un fragment de la lectura "Nens de vidre" al voltant del qual ha girat tota l’exposició. En aquest breu text apareixia la narració que fa Carme Barba sobre l'actuació d'en Pau davant els problemes: el nen s'ajeu i fa com si fos un gos.
La Belén i la Patricia ens han proposat la següent qüestió: per què creieu que el Pau es converteix en un gos? La Imma ha contestat el que a mi també em rondava pel cap, que el Pau es transforma en un gos per cridar l'atenció quan no li fan cas. Després de varies intervencions, totes des d'una visió semblant, la Patricia ens ha explicat que des de les seves perspectives, que el Pau actuí així és un fet normal en els infants, ja que ho utilitzen com a mecanisme de defensa habitual.
-I en quin animal us transformaríeu vosaltres per enfrontar-vos a un problema? - han preguntat la Belén i la Patricia. En comptes de respondre verbalment, ens han demanat que dibuixéssim l'animal per enganxar-lo en un mural d'un gos. Jo he dibuixat un elefant, ja que hem caldria transformar-me en un animal fort i segur.
Per últim les noies ens han sorprès gratament quan ens han ensenyat un e-mail que els ha escrit la Carme Barba, en resposta a una pregunta que li van fer elles sobre el tema que hem tractat al llarg de la exposició (perquè el Pau es transforma en un gos). La resposta de la Carme ha estat clara i precisa: qualsevol interpretació que fem per explicar l'actuació d'en Pau és bona, ja que ella ha escrit el llibre des de la visió de mestra i a partir de les pròpies experiències, no com a psipedagoga o psiquiatra.
Què interessant! Ha estat una bona aportació per entendre més la història d'en Pau.
La segona exposició ens l'han feta l'Andrea i l'Olga. Abans d'explicar-la, he de comentar que m'ha semblat molt maca i emotiva per a la reflexió.
Ens han exposat un fragment que ja coneixíem, també del mateix llibre "Nens de vidre". En aquest, la mestra Clara deia a la Marina que podia retornar el cop que havia rebut del Pau.
L'Olga i l'Andrea ens han dit que s'ha d'evitar la violència i tractar de seguir sempre insistint en evitar les males conductes. Com a mestres cal que siguem perseverants.
En canvi, quan hem parlat del cas de la lectura i d'altres que hem observat nosaltres mateixes han sorgit idees divergents, i algú ha vist comprensible l'acte de la Marina favorable a la violència.
En conclusió, i després d'un breu debat, opino que en casos com en el de la lectura, i en mals comportaments reiterats, cal el suport d'un especialista. Per exemple, la Soraya ha comentat que en l'escola Can Fabra hi ha un nen amb problemes de conducta que amb el temps ha millorat moltíssim gràcies a l'ajuda d'un especialista.
Finalment, la sessió i l'exposició ha conclòs amb la cançó "Imagine" de John Lennon. L'Andrea ens ha dit que hem de creure i lluitar per aconseguir un bon clima a l'aula i unes bones conductes, tot evitant la violència. Encara que sigui difícil eliminar-la del tot, cal creure en que es possible per tal de desfer-nos almenys, d'una part. L'Olga ens ha donat una llavor símbol del principi dels nostres somnis, de la qual creixeran boniques flors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada